Església parroquial de Santa Caterina a Alzira, Bé d’InterÉs Cultural. És una mostra de l’estil gòtic valencià de reconquesta. Està situada al centre de la vila, actual plaça de la Constitució, abans de Santa Catalina. Va ser construïda sobre el solar de la mesquita major, remodelada posteriorment el 1531 i reedificada al gust de l’època el 1681. L’arquitecte responsable de l’obra barroca és Juan Pérez Castiel.

Permaneixen com a elements gòtics els contraforts destacats i les restes d’arcs torals. El temple va patir un incendi el 1936, a l’inici de la Guerra Civil, i va perdre el seu arxiu i un important fons d’escultures i pintures, entre les quals cal lamentar obres dels monestirs de la Murta, Franciscans i Caputxins custodiades a l’interior des de la desamortització.
Estilísticament es trobaria dins un eclecticisme neoclàssic barroc.

Del seu exterior destaca aquesta portada amb columnes helicoidals salomóniques. L’autor es Gaspar Dies. La porta, llaurada en pedra, és similar a la de Sant Andreu de València. Compta amb soga a tres filades de llorer, fins arribar al collarí amb panitell compostot. Completat amb àbac d’un segon cos, amb arquitrau de tres mènsules i ornament vegetal. El frontó de llinda té un escut al·legòric de la Santa Caterina. Al’últim cos es sitúa l’escut de la Vila d’Alzira.

Santa Caterina és un temple amb una única nau, amb coberta a dues aigües. Al seu interior, compta amb planta basilical i estructura gótica, amb marcats contraforts i altars en els ninxols. Destaca la cúpula interior, inicialment pintada per l’artista d’Alzira Tomás Parra.

A les capelles laterals trobem retaules de Tomás Vergara, iniciats al 1702.

La capella de la comunió és un projecte original de 1776 de l’arquitecte Vicente Gascó. Trobem una cúpula tabicada que descansa sobre el tambor d’arcs torals i petxines esfèriques als angles, asentat sobre les pilastre de l’arcs de mit punt. En 1821, s’emplaça la sagristia de la nova capella de la Comunió en el buit entre aquesta i el campanar gòtic i així queda absorbida la torre que n’estava separada. En la testera del temple s’alcen unes descomunals columnes salomòniques i monumentals terracotes dels Sants de la Pedra, Sant Cristòfol i Sant Roc. Retaule neobarroc al presbiteri, d’Elias Cuñat, amb els reliquiaris dels sants patrons i una gran tela de F. Camilo (Sant Félix Cantalici). Volta pintada per J. Cabañnes (1946-47), remarcada per parells d’arcs torals amb escenes al·legòriques de la historia d’Alzira.

Entre les seues escultures destaca una maternitat barroca, amb importants danys per la riuada de 1982, i obres de Antonio Ballester S. Inmmaculada, S. Antoni i el pas processional del Sant Sepulcre, i l’Ecce Homo d’Octavi Vicent.